dissabte, 15 de gener de 2011

UC, la resistència d'un crit

Cridar és una de les possibilitats vocals dels humans. Parlem de cridar quan emetem un so a una intensitat molt alta. Sovint considerem el crit com una activitat inadequada per a la salut vocal i que expressa emocions en grau alt, siguin de malestar o de satisfacció o alegria. Sovint diem que és millor no cridar per conservar una bona salut vocal.
Però en la cultura popular trobem exemples de crits que semblen perdurar malgrat els canvis en les formes de relació entre els parlants.

Us presentem un d’aquests crits que formen part del bagatge cultural d’un territori i que probablement en determinen una certa identitat. El crit d'Uc és una tradició de les illes d’Eivissa i de Formentera.

El crit era emprat com a sistema de comunicació entre llocs distants. Era el telèfon mòbil. Servia per saludar-se, per alertar l’arribada de pirates, per convocar a reunió, com a contrasenya o per indicar la seva presencia en una finco o indret. Però també com a crit de guerra, de força o de desafiament.

També ha servit per a cridar l’atenció de les noies en el festeig i en algun moment va ser vehicle de riotes i escarnis. Aquest fet va fer que les autoritats de finals del segle XIX el prohibissin i a poc a poc anés quasi desapareixent. Sortosament en els darrers anys ha estat reivindicat i els nens el coneixen i en activitats de caire folklòric es practica fins i tot en format de concurs. Com a fet identitari, avui és present en l’himne de l‘equip de futbol UD Eivissa.

Es tracta d’un crit que podria ser transcrit com: ATUUUUUUU IAAAAAAAA IA JAJA JA. Comença allargant una U aguda (sobre els 700 hZ.), ben acoblada ressonancialment (presenta un tercer formant sobre els 2.700 o 3.000Hz.). Fa una pausa i es segueix amb una I que permet projectar una A amb un timbre brillant que s’allarga i finalitza amb una mena de riallada.



Podem escoltar un parell d’exemples:



Es tracta d’un crit que te molta relació amb d’altres crits tradicionals com l’uturuxo dels gallecs o amb l‘irrintzi’ dels bascos. Podem escoltar dos exemples d’irritzi:




És motiu de satisfacció poder comprovar que en uns temps de facilitat en les comunicacions electròniques o digitals, un crit resisteix a desaparèixer i esdevé signe d’una identitat cultural.

Josep M. Vila