diumenge, 7 de novembre del 2010

L'extensió vocal: una eina d'expressió.

La veu, com a eina d’expressió, te unes característiques úniques segons la persona a la que pertany. Adeqüem la nostra veu a les nostres necessitats comunicatives, i serà en aquest sentit que, un dia, ens adonem si tenim prous recursos o, al contrari, masses limitacions. L’extensió vocal és un d’aquests recursos, i es pot descriure com la capacitat que te la nostra veu de moure’s entre notes greus i agudes; quant més allunyades aquestes notes, major és l’extensió vocal.

Segons Heuillet-Martin (2003), “La veu humana (...) cobreix una extensió de cinc octaves, entre Do 1 (66 Hz) i Do 6 (2.100 Hz).” Una veu no entrenada, acostuma a tenir 1 octava i mitja d’extensió. Per contra, una veu entrenada, com acostumen a ser les veus dels cantants, pot abraçar des de 2 octaves endevant.

Un bon ús d’aquest potencial tonal fa que puguem parlar de “grans veus”, quan parlem de veu cantants, ja que poden afrontar partitures complexes pel que fa al registre. A la veu parlada, aquest potencial es descobreix quan la corba d’entonació duna veu és variada, i per tant, a l’oïda de qui escolta, no resulta gens monòtona.

De veus “exemplars”, n’hi hauria moltes. Jo n’he escollit tres, no tant sols per la seva capacitat vocal en termes d’extensió, sino tambè per la seva riquesa tímbrica.

Com a veu femenina, i dins de l’àmbit operístic, escoltem “Son qual Nave” cantada per Cecilia Bartoli, a on la seva veu es passeja entre Do3 i Fa4 fins arribar a Do5.

Com a veu masculina, molts cantants d’òpera llueixen veus molt “amples”, però al món del pop, el cantant Mika és conegut per tenir una veu molt versàtil, capaç de moure’s entre diferents octaves sense dificultat.

A la cançó “Grace Kelly” (Life in cartoon motion 2003) sentim com el cantant recorre des de Sol2 fins a Mi4 dins d’una mateixa frase, una fluidesa vocal que li permet donar gran variabilitat tonal a les seves cançons.

Geoffrey Oryema, cantant natural de Uganda, te una veu poderosa als registres greus, però és capaç tambè de viatjar per octaves més agudes. Com podem sentir a la cançó “Land of Anaka”, al llarg d’aquest tema el cantant parteix de La1, passa per La2 i continua en La3.

Una llarga llista podria ser el·laborada, incloent tot un seguit de noms coneguts per la seva gran veu, com ara Dulce Pontes, Beyoncé, Temper Trap, Freddy Mercury,...

Pel que fa a la veu parlada, l’extensió vocal és més difícil de percebre, ja que acostumem a fer servir un registre mig de la nostra extensió total. De totes maneres, com vaig dir abans, aquesta està lligada a l’expressivitat de la veu d’una persona: a més extensió vocal, més variabilitat tonal i per tant, més variabilitat expressiva i major corba d’entonació.

Al primer exemple, la veu es mou entre Fa2 i Sol3; mentre que al segon, trobem una variabilitat entre Do2 i Re4.

Quina veu sembla amb més capacitat expressiva? Quina ens acabaria per avorrir abans d’hora? Les vostres oïdes jutgen.

Ledicia Iglesias

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada