dilluns, 6 de juny de 2011

EL CANT CORAL:
Un espai on aprendre i disfrutar de la veu.

Quan pensem en una coral sovint ens venen al cap imatges de nens o avis uniformats cantant música composada ja fa molts anys. Però les agrupacions corals són molt més que un grup de gent que es reuneix per cantar i disfrutar de la música.


De corals n’existeixen de diferents tipus, estils i nivells. N’hi han d’infantils, de joves o d’adults; de professionals i d’amateurs; i de clàssiques, modernes o que barregen diferents repertoris.
Totes elles, però coincideixen en tenir la veu com a la seva eina principal de treball, de goig i de lluïment. La veu s’utilitza per interpretar les capritxoses notes escrites pels compositors i per expressar fins al darrer matis de cada frase musical. Fer això no és fàcil. Cal disciplina i constància, aprendre a cantar és tan fàcil o difícil com aprendre a tocar qualsevol altre instrument. A la coral s’aprèn a utilitzar la veu, a mantenir un correcte gest corporal, a controlar les frases d’aire, a escoltar als altres, a empastar i a sentir com diferents melodies cantades per cada una de les veus es combinen fins a formar una música complexa.


Cada assaig és diferent i cada experiència única. La veu permet estar, encara que sols sigui per unes hores, pendent d’un mateix i de l’ara. La concentració és indispensable i l’única manera de fer un bon assaig és deixant a la porta tot el que no sigui imprescindible. Cantant ens expressem, ens movem, respirem i ens escoltem, probablement és el moment de la setmana en el que estem més pendents de nosaltres mateixos que no dels altres.


La coral és una bona escola de veu. No ens rehabilitaran la veu quan ja tinguem una lesió, però sempre que tinguem un bon director tindrem un gran amant de la veu i per tant, una persona que ens guiarà cap a un bon ús de la nostra veu vetllant per a la nostra salut vocal.




Laura González Sanvisens

1 comentari:

  1. Un altre opinió sobre l'interés del cant coral, aquesta vegada de la ma d'Esteve Nabona, director del Cor Jove de l'Orfeó Català :http://youtu.be/25H4lGuf1Xs

    També va sortir publicat fa ben poc (04-04-2011) un article de Carles Capdevila al diari ARA:

    Corals infantils: disciplina, ordre i alegria

    Quan sento a parlar d'ordre, disciplina i uniformes, penso en una coral infantil. Criatures amb samarreta blanca i pantalons negres, educats en l'exigència musical i en l'acceptació de les regles del grup. Ara cantes, ara calles i escoltes, tot esperant el teu torn. Hi he vist arribar els meus fills als quatre anys, i al primer recital nadalenc passes vergonya: el teu va tard, es grata el cap sense parar i a mitja cançó s'hi gira d'esquena. Tres anys després t'adones que li han educat l'orella i el ritme, però també la paciència, el respecte pel torn, la concentració, la precisió. Ha acceptat que hi ha algú que dirigeix, i quan tothom és al seu lloc i fa el que toca, tot sona bé. Canten en llengües diferents, fan intercanvis amb altres cors, coneixen canalla, tenen directores (i alguns directors) joves, amb talent i passió, que els ensenyen disciplina social i musical amb tota l'alegria del món. Quan acaba el concert, els pares ens hem d'eixugar la bava que ens ha caigut, orgullosos de comprovar que el secret de l'harmonia és a l'esforç i la contenció. Els cantaires surten contents: s'han divertit, han participat del plaer de convertir veus individuals en art col·lectiu. Tant els que enyoren l'autoritarisme reaccionari i malentès com els que denuncien i ridiculitzen qualsevol crida a favor de recuperar l'autoritat i educar en l'ordre haurien d'anar a un concert i deixarien d'estar tan desconcertats.

    ResponElimina