El primer que hem de fer és anar al metge ORL o foniatra per sortir amb un diagnòstic. Moltes vegades és necessària l’opinió d’un segon professional, degut a que les tècniques d’exploració poden determinar amb més o menys precisió una lesió, mals diagnòstics i/o males orientacions.
L’ orientació terapèutica serà realitzada pel foniatra, que derivarà al logopeda, per tal de realitzar la reeducació pertinent. El camí a seguir el determinarà el tipus de lesió i l’ hàbit fonatori. Així hi haurà lesions que només amb reeducació ja milloraran i altres que caldrà intervenir quirúrgicament. La logopèdia ens ajudarà a conèixer una mica més la nostra veu, possibilitats, limitacions i millorar l’hàbit fonatori fins eliminar les disfonies.
En el cas que la lesió no remeti amb reeducació serà necessària la intervenció quirúrgica. És en aquest punt quan apareixen les pors, els nervis, les angoixes...però els condicionants que més destaquen en persones que se’ls hi recomana una operació de cordes vocals són els dubtes a causa de la desconeixença sobre aquest tema i la gran càrrega d’ identitat que suposa la veu. Per això apareix una reticència davant l’ operació, por que hem de perdre confiant en els professionals que ens guien en aquest procés.
I la gran pregunta és: canviarà molt el timbre de la meva veu?
El timbre és la característica física que fa única la nostra veu i depèn de dos factors, el so emès pels plecs vocals i les característiques de les cavitats de ressonància.
L’intervenció quirúrgica i la reeducació vocal produirà diversos canvis: millora de l’estat de salut de les nostres cordes vocals, i canvis en l’ús de ressonadors u òrgans bucofonatoris. Però no hem de patir perquè ens podrem i podran continuar identificant amb la nostra nova veu: una veu sana, neta i sense obstacles.
En el cas que sigui necessari entrar a quiròfan, els professionals de la veu abans de l’intervenció necessiten tres premisses indispensables; un bon diagnòstic, el convenciment de la persona i una reeducació logopèdica prèvia a l’intervenció.
En la reeducació abans de l’ operació pot ser que no notem grans canvis, ja que la lesió està present, inclús a vegades podem percebre la veu amb més aire però forma part del procés i ser indicador de bon ús vocal ( lliure de tensions). Hi ha casos que abans de l’operació ja podem notar un major confort vocal i una veu més nítida.
Pel que fa a la reeducació postquirúrgica hem de tenir paciència. El timbre de la veu, desprès de la setmana de repòs vocal absolut està alterat i és normal que no ens identifiquem. I necessitarem temps (repòs vocal relatiu entre 3 mesos aproximadament) per adequar el nou ús de la veu i no notar cansament vocal. Per això, forma part del tractament, conscienciar de no caure en l’ abús i tenir una bona higiene vocal aquests mesos. La cicatrització es considera finalitzada al cap de 6 mesos, pensem que una mala cicatrització pot tenir conseqüències irremeiables.
El testimoni que escoltareu a continuació deixa clar que per ella l’operació va ser fer un pas endavant. Escoltem-la aquí.
L’ Anna va ser intervinguda als 18 anys d’un pòlip a la corda vocal. Ella cantava en diferents cors i feia temps que la veu no li seguia el ritme, ni li deixava fer allò que ella volia. Assessorada per un bon equip va decidir operar-se i tornar a disfrutar de la seva veu. Actualment l’Anna continua cantant i dirigeix corals.
Els logopedes es troben amb docents i altres professionals de la veu amb lesions a les cordes vocals que són reticents a passar per quiròfan i diuen “és igual, vaig fent!”, per això tenen una feina més, que és: mentalitzar de que l’ intervenció no te cap risc extra que no pugui tenir qualsevol altra operació i que el guany en confortabilitat vocal serà notable.
Gràcies a la conscienciació i la feina feta pels professionals de la veu.
Marina Pintanel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada