La veu és una manifestació expressiva de la persona en la seva totalitat. A través de la veu cada individu aconsegueix expressar-se i comunicar-se amb els altres d’una manera singular i única (Bustos, 2002).
Perquè és diferent la veu de les persones amb sordesa?
A la dècada dels seixanta el prestigiós psicòleg Meharbian va publicar un estudi sobre el llenguatge corporal i la comunicació no-verbal on s’estableix que un 55% de la comunicació és aportada pel llenguatge corporal (el gest, la mirada, el moviment de les mans, etc...), un 38% per la veu (les pauses, l’entonació, el ritme, ..) i sols un 7%, ve determinat pel missatge lingüístic. En conseqüència podem dir que és més important la manera de dir les coses que no pas allò que diem.
Tot i així, en general poques persones tenen en compte la seva veu alhora de comunicar; no tothom fa, o pot fer, un control conscient sobre l'emissió de la seva veu i aquest fet altera la seva qualitat comunicativa. En el cas de les persones amb sordesa la dificultat per percebre la seva pròpia veu amb suficient precisió i la manca d’un paisatge sonor complert fa que a vegades aquestes persones tinguin una veu peculiar que no sempre és ben rebuda pels seus interlocutors.
Com és i ha estat la veu de les persones amb sordesa?
S'han dedicat molts estudis en descriure les característiques de la veu de les persones amb sordesa i val a dir que s'ha observat una evolució molt positiva de la qualitat vocal d'aquest col•lectiu en els darrers anys. Els avenços tecnològics en la protetització i les millores en els tractaments logopèdics han estat fonamentals per aquesta evolució.
No fa tants anys les sordeses profundes s’associaven a la mudesa. Més tard, es va passar a l'oralisme d'aquestes persones amb veus ben peculiars que eren reconegudes per l'entorn com a veus desagradables, sovint amb un to (o freqüència fonamental) més aguda o més greu del normal, una intensitat mal regulada i un timbre pobre en harmònics o amb una presència de twang exagerada. Aquestes veus eren, i encara són, rebudes pels oients com a veus sovint desagradables, i moltes vegades s’associen a un nivell sociocultural baix.
Els darrers estudis publicats mostren canvis en aquesta tendència. Les veus de les persones amb sordesa tendeix a normalitzar-se i cada vegada s'aprecien menys diferències entre les veus de sords i oients. En aquesta línia, cal destacar l’interés creixent dels logopedes i especialment dels professionals dels CREDA (Centres de Recursos per a Deficients Auditius) del nostre país, ja que en els darrers anys han impulsat la formació sobre la veu dels seus professionals, garantint d’aquesta manera tractaments holístics que van més enllà de l’aprenentatge del llenguatge i la parla, com havia passat en anys anteriors, vetllant per una millora de la comunicació global dels infants amb sordesa.
Perquè és diferent la veu de les persones amb sordesa?
A la dècada dels seixanta el prestigiós psicòleg Meharbian va publicar un estudi sobre el llenguatge corporal i la comunicació no-verbal on s’estableix que un 55% de la comunicació és aportada pel llenguatge corporal (el gest, la mirada, el moviment de les mans, etc...), un 38% per la veu (les pauses, l’entonació, el ritme, ..) i sols un 7%, ve determinat pel missatge lingüístic. En conseqüència podem dir que és més important la manera de dir les coses que no pas allò que diem.
Tot i així, en general poques persones tenen en compte la seva veu alhora de comunicar; no tothom fa, o pot fer, un control conscient sobre l'emissió de la seva veu i aquest fet altera la seva qualitat comunicativa. En el cas de les persones amb sordesa la dificultat per percebre la seva pròpia veu amb suficient precisió i la manca d’un paisatge sonor complert fa que a vegades aquestes persones tinguin una veu peculiar que no sempre és ben rebuda pels seus interlocutors.
Com és i ha estat la veu de les persones amb sordesa?
S'han dedicat molts estudis en descriure les característiques de la veu de les persones amb sordesa i val a dir que s'ha observat una evolució molt positiva de la qualitat vocal d'aquest col•lectiu en els darrers anys. Els avenços tecnològics en la protetització i les millores en els tractaments logopèdics han estat fonamentals per aquesta evolució.
No fa tants anys les sordeses profundes s’associaven a la mudesa. Més tard, es va passar a l'oralisme d'aquestes persones amb veus ben peculiars que eren reconegudes per l'entorn com a veus desagradables, sovint amb un to (o freqüència fonamental) més aguda o més greu del normal, una intensitat mal regulada i un timbre pobre en harmònics o amb una presència de twang exagerada. Aquestes veus eren, i encara són, rebudes pels oients com a veus sovint desagradables, i moltes vegades s’associen a un nivell sociocultural baix.
Els darrers estudis publicats mostren canvis en aquesta tendència. Les veus de les persones amb sordesa tendeix a normalitzar-se i cada vegada s'aprecien menys diferències entre les veus de sords i oients. En aquesta línia, cal destacar l’interés creixent dels logopedes i especialment dels professionals dels CREDA (Centres de Recursos per a Deficients Auditius) del nostre país, ja que en els darrers anys han impulsat la formació sobre la veu dels seus professionals, garantint d’aquesta manera tractaments holístics que van més enllà de l’aprenentatge del llenguatge i la parla, com havia passat en anys anteriors, vetllant per una millora de la comunicació global dels infants amb sordesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada